
Amb les branques estroncades ens voldrien veure uns quans
Però d’Unió Mallorquina mai no apagaran el clam (2)
Som un arbre d’arrels fondes i de poderós brancam
Ens dóna força el poble de la terra que estimam
D’Unió Mallorquina mai no apagaran el clam
Ens dóna la força el poble de la terra que estimam
Que estimam, que estimam
Ens dóna la força el poble de la terra que estimam
Dins la mar hi ha cinc filles, Cinc germanes diferents
I totes les cinc són filles dels estels i dels vuit vents (2)
D’Unió Mallorquina mai no apagaran el clam
Ens dóna la força el poble de la terra que estimam
Que estimam, que estimam
Ens dóna la força el poble de la terra que estimam
El jovent que avui aclama i conserva les arrels
Vine amb Unió Mallorquina
La soca que més s’enfila,
La filla dels vuit vents.
Lletra: Guillem d’Efak
Música: Antoni Parera Fons