Història
El març de 1983 es celebra el seu primer congrés i el maig d'aquell mateix any es presenta a les eleccions autonòmiques i aconsegueix representació en el primer Parlament de les Illes Balears de la democràcia assumint, des del primer moment un fort compromís en protecció del territori, amb el recolzament decisiu a iniciatives legislatives de la importància de la Llei 1/1984 d'Ordenació i Protecció d'Àrees Naturals d'Interès Especial, la Llei 3/1984 de Declaració des Trenc-Salobrar de Campos com a àrea Natural d'Especial Interés, la Llei 8/1985 de Declaració de Sa Punta de n'Amer, del terme municipal de Sant Llorenç des Cardassar, com a Àrea Natural d'Especial Interés, la Llei 4/1986 de Declaració de S'Albufera des Grau com a Àrea Natural d'Especial Interés. En matèria de lingüística destaca d'aquesta primera legislatura la Llei 3/1986 de Normalització Lingüística a les Illes Balears. L'any 1985 es celebrà el segon congrés de la formació política i a les eleccions autonòmiques de 1987 els resultats tornen permetre a Unió Mallorquina seguir l'activitat parlamentària. Aquest mateix any 1987 Unió Mallorquina entrà al govern autonòmic amb les conselleries de cultura i d'agricultura. El tercer congrés es celebrà el 1988 i a l'any 1989 es celebrà el quart congrés de la formació política. En cinquè congrés, l'any 1992, M. Antònia Munar Riutort és proclamada presidenta d'Unió Mallorquina.
A partir d'aquest moment s'inicià un procés que portarà a assolir un dels somnis més acariciats pel mallorquinisme polític materialitzat l'any 1993 en el congrés de fusió amb la Unió Independent de Mallorca i Convergència Balear, en el que més de 700 compromissaris de les tres formacions polítiques aprovaren per unanimitat la fusió. Aquest congrés mantingué a M. Antònia Munar Riutorta la presidència del partir i creà dues vice-presidències que foren ocupades per Josep Melià Pericàs i per Miquel Pascual. També s'anomenà a Jeroni Albertí Picornell com a president fundador.
Als comicis europeus de juny de 1994, feu part de la Coalició Nacionalista amb el PNB, Partido Aragonés, Coalición Gallega i Unió Valenciana. El maig de 1995 obté dos diputats i juntament amb el PSM i el PSOE formen govern al Consell de Mallorca, a les eleccions locals d'aquest mateix any aconsegueix 44 regidors i sis batlies.
El febrer de 1997 es celebrà el setè congrés, marcat per la consolidació del projecte i pel relleu generacional del Consell Polític i M. Antònia Munar Riutortés reelegida presidenta d' Unió Mallorquina. El juny de 1999 s'aconsegueixen tres diputats i s'accedeix a la presidència del Parlament de les Illes Balears. Comparteix el govern del Consell de Mallorca amb el PSM . Unió Mallorquina signà el Pacte del Govern de Progrés. Als comicis municipals obté un regidor a l'Ajuntament de Palma, vuit batlies i, per pactes de legislatura s'accedirà a les batlies de Felanitx i de Llubí. S'ha de resaltar l'acord de col·laboració amb els Independents de Menorca, que fructifica amb l'obtenció de representació a les institucions de Menorca.
En el 8è Congrés, celebrat el desembre de l'any 2000 és reelegida M. Antònia Munar Riutort com a presidenta i s'estableixen les sòlides per un creixement amb força del partit. Unió Mallorquina queda perfilada com una aposta per la modernitat ben entesa que permet aprofitar tot allò de bo que ofereixen les conjuntures econòmiques i superar els reptes que trobem. El partit és nacionalista en tant en quant la seva tasca política té un objectiu: que el poble mallorquí pugui establir per pròpia decisió quin és el ritme de la seva existència i les vinculacions amb els pobles del seu entorn. Aquest congrés deixà ben clar que Unió Mallorquina fa propostes per tal que el progrés econòmic no dugui aparellada una pèrdua de qualitat de vida. El partit fa una aposta per corregir la discriminació financera que fa l'estat central amb el nostre país i aconseguir un bon finançament econòmic. En definitiva, es tracta d'assegurar un bon futur per Mallorca amb propostes rigoroses i adaptades a les necessitats de la gent de la nostra illa.
El Xè Congrés, celebrat el desembre de 2007, significà el canvi d'una llarga etapa de la presidència de Maria Antònia Munar. Un recanvi generacional que donà pas a la presidència de Miquel Nadal i a una reconfiguració de l'executiva i del Consell Polític marcat per una major participació. Els nous dirigents tot reconeguent el paper jugat per Maria Antònia Munar creen i li adjudiquen la figura de presidenta d'Honor.
Els compromisaris del XIè Congrés celebrat a Artà el juliol de 2009 elegeixen a Miquel Àngel Flaquer com a nou president d'Unió Mallorquina. Flaquer apel·la a l'esforç per tornar l'orgull a la formació nacionalista amb l'esperit dels membres fundadors. Així mateix remarca les línies de mallorquinitat del partit com la seva identitat, la defensa dels valors i de la cultura.